En aquesta ocasió Manolo Mayor, El Beato, diserta sobre els pous de neu que hi ha al Puig Campana. Daten del segle XVIII. Eren molt importants per a conservar els aliments i també s'utilitzaven amb finalitats medicinals. Gràcies a aquest veí de Finestrat, que durant dècades s'ha dedicat a estudiar la flora del segon massís més alt de la província d'Alacant, hui es pot conéixer més sobre la vida dels nostres avantpassats i la importància que la natura va tindre en el desenvolupament del seu dia a dia.

Pous de neu.

Nevater: l'ofici antic més dur de l'hivern.

El canvi climàtic que es va produir entre principis del segle XIV i mediats del segle XIX va ser el desencadenant de la creació dels pous de neu. Aquest és un període conegut com la xicoteta Edat del Gel perquè va fer molt més fred del normal, així com les pluges van ser molt més quantioses. Va coincidir amb períodes de mínima activitat solar i amb una disminució de la transpiració atmosfèrica. Les grans erupcions volcàniques a Islàndia van ser les desencadenants de l'augment de la pols volcànica que va generar aquest refredament atmosfèric extraordinari.

Al Puig Campana hi ha dues geleres. Un d'ells, en la cara Nord, es troba en bastant bon estat de conservació, i l'altre, està en la cara Aquest, sorprenentment, el que indica que les nevades van haver de ser molt copioses en temps passats. Tots dos són del segle XVIII i es van emprar per a emmagatzemar la neu, que, una vegada convertida en gel, s'utilitzava per a proveir als veïns de Finestrat que posseïen un alt poder adquisitiu, així com als pescadors de la Vila Joiosa i Benidorm. Els pobres, si volien una cosa fresca, s'havien de conformar amb posar-ho dins d'un pou o aljub, que no arribava ni per remei a la temperatura que s'aconseguia amb el gel.

A més de conservar aliments, el gel va tindre més utilitats: Les medicinals, ja que ajudava a baixar la febre dels malalts, millorava les inflamacions produïdes pels colps i permetia la bona conservació dels medicaments i, les gastronòmiques, atés que va ser la matèria primera per a la fabricació de gelats i per a refrescar les begudes durant l'estiu.

Les eines que utilitzaven els treballadors del gel eren pales, aixades, cabassos d'espart per a transportar la neu als pous i maces per a compactar-la. Les quadrilles estaven formades per joves emprats que estaven sota les ordres d'un capatàs. Havien de ser rellevats cada poc temps per a evitar congelacions. Quan tornaven al poble cantaven:            

Ja venin de nevetjar

d’allà dalt del Puig Campana

“i fa mes de cinc setmanes

que no hem pogut festejar.

Separaven les diferents capes de gel amb palla de blat, cendra, sal, fulles, etc. L'accés al fons dels pous de cap a través d'una escala de fusta o es feien forats en forma d'escalons.

Prop dels pous hi havia un refugi fet amb pedra seca sense argamassa que servia per a custodiar el gel, descansar i poder calfar-se; malgrat això havien de suportar els treballadors baixes temperatures, vents gèlids, que penetraven per les fissures de les pedres.

Una vegada s'extreia la neu, es compactava en uns motles de fusta per a donar-li forma i es cobria amb palla i mantes.

El transport tenia lloc a l'abril. Es feia a la nit amb mules i rucs perquè no es fonguera el gel pel sol. Les travessies eren llargues i dures per l'escarpat del terreny.

Les característiques del pou del vessant d'ombria són les següents:

-És un depòsit excavat dins de la terra que s'emprava per a emmagatzemar la neu. Té forma el·líptica i les parets estan fetes amb pedra seca sense argamassa perquè l'aigua de la pluja no es quedara emmagatzemada, fonent el gel i permetent que poguera filtrar-se entre les clivelles.

-Té una finestra de càrrega

-La seua profunditat és de deu metres i té un diàmetre de huit metres. Les mesures són aproximades.

-Actualment, en el seu interior es troba un freixe i una hidra.

El comerç de la neu ja no tornarà “mai” Seria convenient que les administracions aportaren recursos en la restauració dels pous de neu, ja que formen part de la història i patrimoni del nostre municipi.

Pou de neu. Puig Campana. Vessant Est

(Foto cedida generosament per Manolo Vicedo)