L'idil·li amb el Puig Campana no li va arribar a Manuel en la seua joventut. Va ser als 33 anys quan va pujar per primera vegada, de manera casual amb el seu amic Paco “El Torrero”, i li va impressionar tant la seua bellesa que des de llavors la visita tots els caps de setmana. En aquestes tres dècades ha tingut el temps suficient per a anar descobrint els secrets que alberga la muntanya. Per a això ha necessitat molta paciència, una bona màquina fotogràfica i la il·lusió per trobar una cosa nova, una cosa diferent. La il·lusió ha sigut tan gran que li ha portat a repetir el seu pelegrinatge de manera infinita. Al principi el feia d'una forma més audaç, fins i tot, a vegades temerària, i amb el pas dels anys, amb una major temperància.

En la seua exposició, que s'ha pogut veure al Museu de Finestrat durant tot el mes de gener, quedava clara la seua passió per les orquídies. Per a Manuel són, sens dubte, les més boniques, sobretot l’Ophrys Speculum (Orquídia espill), i també són les flors més pintoresques. A la província d'Alacant s'han comptabilitzat més de 30 i, al Puig Campana creixen 11, encara que un parell d'elles, la Neotinea maculata (Orquídia clapejada) i l’Orchis olbiensis (Satirón tacat), han desaparegut pràcticament. Tampoc ha tornat a veure el Ruscus aculeatus (Galzeran) i la Fritillaria hispanica (Meleagria o tauler de dames) i tem que haja sigut a conseqüència del canvi climàtic. La Leuzea conifera (Pinya de Sant Joan) i la Digitalis fosca (didalera) són per a ell les més coquetes, les que millor es deixen retratar per la càmera.

Enyora els temps en els quals es vivia de forma més simbiòtica amb la natura, que era quan el Puig Campana proveïa, a més d'aliments, de cura tant per als humans com per als animals. Quan ho explica, s'observa en la seua semblança una mescla de nostàlgia i pesar per l'absència de persones que li van facilitar molta informació, i que han sigut els seus mestres.

1. Ha pujat al Puig Campana tots els caps de setmana durant els últims 30 anys. Què li ha transmés la muntanya per a haver-la convertit en una part tan important de la seua vida?

Relaxació, pau, desconnexió. Jo he tingut un treball molt dur en el departament d'adopcions en la Llar Provincial, amb casos molt complicats, i la muntanya em donava assossec. A més, m'agrada anar sol i sentir eixa sensació única d'estar en contacte amb la natura. No té preu sentir la brisa, la pluja o el fred, sobretot en els hiverns d'antany.

2. Com cal anar a la muntanya? Vosté és dels quals pensa que cal anar sense molestar, sense que es note la presència?

Sense cap dubte. La muntanya és per a admirar-la i protegir-la. Cal estar en ella amb gran respecte, no alçar la veu per a no alterar-la. Cal anar a contemplar-la, silenciosament.

3. Tres dècades és temps suficient per a poder comparar. Ha notat que el Puig Campana està patint les conseqüències del canvi climàtic?

Sí, de fet, plantes que vaig fotografiar fa 15 anys ja no les he tornades a veure. Plou cada vegada menys, l'estiu es prolonga molt més temps i tot això repercuteix en la vegetació. A una planta, la Saxifraga longifolia (Corona del Rei), ja li he posat data de caducitat, un parell d'anys, perquè és una espècie que requereix viure en zones humides i fredes, com les que hi ha en la cara nord del Puig Campana. M'agradaria equivocar-me en aquests presagis.

4. Quan posaria vosté el punt d'inflexió?

Fa dues dècades. A partir d'eixe moment vaig començar a notar els canvis.

5. Encara que no ha exercit, va estudiar la carrera de Geografia, què és el paisatge per a un geògraf?

El paisatge cal aprendre a gaudir-lo, a sentir-lo, a relacionar-se amb ell. Els habitants de Finestrat som molt conscients de la muntanya que tenim i quan pugem al Puig Campana ho gaudim, ho apreciem, ens enganxa. És una muntanya espectacular per a tots nosaltres, és a dir, veus el poble i de sobte veus una mola impressionant, immensa, una pedra enorme amb un desnivell brutal, amb forma de campana, que li dona un toc poètic. És especial, molt especial, amb independència de la flora tan abundant que té. És una part del poble i no hem d'oblidar que dins del Puig Campana és on es localitza l'aqüífer que tenim, el que ens proporciona aigua per a beure, per a endreçar-nos, per a regar els nostres camps. Ara no tenim eixes necessitats, però hem de remuntar-nos a la Guerra Civil Espanyola i a la Postguerra, època en la qual els nostres avantpassats van passar moltes penúries, i la muntanya els va proporcionar aliments, eines, refugi i matèria primera com el carbó per a cuinar i calfar-se. Per tot això cal protegir-la, ja no per nosaltres, sinó per tot allò que va fer pels nostres pares i avis i per les futures generacions. A la muntanya hi havia ametlers, garroferes, oliveres, figueres,.. En tots aquests 30 anys visitant-la, un dia li vaig preguntar què li podíem oferir, i em va respondre que la protegírem i la cuidàrem com uns pares cuiden i protegeixen els seus fills.

6. Imagine que per a vosté el Puig Campana és una muntanya bella, però què és la bellesa quan es fa referència a un massís tan imponent com el que corona a Finestrat?

Per a mi la bellesa és la seua espectacularitat i tot allò que et pots trobar en ella. M'és difícil definir la bellesa del Puig Campana. Crec que és el conjunt, la grandiositat de la pedra amb la pau que et transmet, eixe assossec tan difícil de trobar en un món com l'actual.

Text: Nieves Sáiz