L’argelaga és una planta que creix en els vessants del Puig Campana. Manuel Mayor Rabasa, El Beato, ha estudiat durant 30 anys totes les espècies que creixen en aquest impressionant massís. Gràcies al seu estudi i generositat s'obri aquesta secció per a conéixer la flora que creix a Finestrat

Aliaga. Argelaga. Ulex parviflorus Pourr

Sabies que...???

L'absència de fulles em permet resistir l'extrema sequedat de l'estiu, en reduir-se la transpiració a través d'elles.

Les meues llavors són un aliment molt benvolgut per les perdius i per les formigues, afavorint la meua propagació. Resistisc molt bé els incendis, sent una de les que abans brote quan cauen les primeres pluges.

La meua presència indica un empobriment de la vegetació.

Endevinalla:

Més de cent per un camí, no fan pols ni remolins! Qui som?

Curiositats:

-           L’argelaga és la planta més avorrida pels senderistes.

-           En les caminades, a través de les nostres muntanyes, ens criden l'atenció una infinitat d'arbres: l'arboç, el freixe, la carrasca, el teix… i plantes com el romer, la sàlvia, el timó, la camamil·la amarga, o les belles orquídies; però hi ha una, l’argelaga, de la qual ningú se’n recorda i, si ho fem, és d'un mode despectiu. El motiu el trobarem en les punxades que rebem d'ella a través de les seues espines punxants, principalment durant l'estiu, estació en la qual eixim erròniament a la muntanya amb pantalons curts, i la planta està molt resseca.

-           Em sent la més menyspreada, incompresa, malgrat que soc de les poques plantes que veureu florir durant l'hivern, aportant un preciós color groc-daurat a les muntanyes.

-Voldria recordar, en el meua defensa, la infinitat d'usos que tenia en temps no gaire llunyans:

-           per a encendre el foc, ja que creme amb molta facilitat quan estic seca. D'ací el refrany popular valencià: Foc d’argelaga, foc de rialla!.

-           per a encendre els forns de coure pa, els de cantereria.

-           per a prendre el foc dels habitatges, proporcionant llum, calor i, al mateix temps, cuinar aliments.

-           per a avivar el foc en la crema de restolls que quedaven en el camp després de la poda de cultius o de les segues.

-           en la matança del porc, que se celebra l'11 de novembre, Sant Martí, amb la qual es cremava la seua pell. D'ací l'expressió “A tot porc, li arriba el seu Sant Martí”.

-           en la neteja de xemeneies, lligant-me en manolls amb dues cordes igual de llargues; de tal manera que una persona tirava de dalt de la xemeneia, l'altra des de baix per a eliminar el sutge.

-           se'm col·locaven damunt de les parets de corrals per a impedir l'entrada d'animals famolencs.

-           en estar florida a l'hivern col·labore al fet que les abelles obtinguen el nèctar suficient per a elaborar la mel, en una estació tan desfavorable per a elles.

-           en la construcció dels “formiguers”.

Què són i quina finalitat tenien?

Em recollien a la muntanya en manolls que es transportaven en mules o ases o ho feien els propis llauradors amb cabassos d'espart. M'amuntegaven en la parcel·la, em cobrien de terra, deixant unes boqueres (forats) perquè una vegada encés el foc, aquest no s'apagara per la falta d'oxigen. Acabat el procés, les cendres i la terra cremada s'escampaven pel camp per a desinfectar el sòl de paràsits, males herbes i, al mateix temps, abonar-la.

Tots aquests usos que es feia de mi i, de moltes altres plantes, dificultaven la seua expansió, mantenint la muntanya neta, evitant, en la mesura del possible, els incendis forestals. Desgraciadament, la pèrdua, hui en dia, d'aquestes activitats ha provocat que la muntanya estiga bruta, facilitant en gran manera els temibles focs.

I ara, si em permeteu, volguera fer un al·legat a la presència de pinxos robustos i esmolats en les meues tiges:

-           no em puc desprendre d'ells, sentint-ho molt, ja que, en mancar de fulles, ells són els encarregats de fabricar el meu aliment.

-           em permeten tindre allunyats als animals herbívors

Gràcies a ells puc sobreviure i els estaré sempre agraïda.

Tinc un somni: que m'accepteu tal com soc i em recordeu amb una miqueta d'afecte!

SOLUCIÓ a l'endevinalla: les formigues