La tardor és un moment ideal per tornar a fer rutes de senderisme i una de les més boniques que es poden fer a la Costa Blanca és la que puja o dona la volta al Puig Campana. Aquesta muntanya és la segona més alta de la província d'Alacant, amb una altitud de 1410 metres, i està separada del mar Mediterrani per quasi vuit quilòmetres en línia recta. Els amants de la vegetació no se sentiran defraudats perquè alberga nombroses espècies vegetals, algunes d'elles endèmiques com el Cystanche phelypaea i el Teucrium lepicephalum.

Les vistes que ofereix són impressionants. A mesura que s'ascendeix es pot anar veient el litoral de la província d'Alacant, i fins i tot, si els dies són molt clars, es pot visibilitzar la silueta de l'illa d'Eivissa. Els apassionats de la fotografia gaudiran amb les panoràmiques i també amb la bellesa dels senders pels quals s'endinsa a l'interior de la muntanya. Depenent de l' orientació, es pot trobar un tipus diferent d' espècies. A la cara sud dominen els boscos de pi de carrasc i l' alzinar madur. Al vessant nord creix un bosc més humit, compost pels arcs, el freixe, el arboç, els mostatjos, la bugada, la heura, la mareselva o la sarsaparrilla. A partir dels 1000 metres d' altitud, el bosc dóna pas a les pastures i matolls.

A una muntanya amb un magnetisme com el Puig Campana no li pot faltar la seva pròpia llegenda i les moltes versions que se n'han fet. La més romàntica conta que l'heroi Roldán estava enamorat d'una jove moribunda que sabia que els seus últims instants de vida expirarien amb l'última llum del dia, per la qual cosa l'oposat cavaller va tractar d'impedir-ho donant un tall monumental al mont. Aquesta roca va sortir acomiadada cap al mar, sent avui el que es coneix com l'Illa dels Periodistes a Benidorm.

La pujada al Puig Campana es pot fer de diverses formes. Per la cara nord, amb un recorregut de 12 km i una dificultat alta; la volta oest-est; la volta est-oest i el quilòmetre vertical.